Importància de les matemàtiques a l'Educació Infantil

Les matemàtiques formen part de la nostra quotidianitat.

Tal com diu MªAntonia Canals "Les matemàtiques són a tot arreu. No hi ha cap realitat que no tingui quantitats, ni formes ni posició a l’espai, una proporció o uns elements de mesura. Totes les realitats d’aquest món tenen aspectes matemàtics, una lògica interna. I totes les realitats tenen un nom. I, per això, crec que la matemàtica i la llengua són el cor de l’ensenyament.”

Els conceptes matemàtics que pretenem que els alumnes adquireixin han de partir de la nostra vida diària a l’aula. El paper fonamental com a docents és el d’anar extraient de la realitat els conceptes matemàtics, fent-los accessibles als infants, d’una manera funcional i permetent que ho vivencïin. Així doncs, entenem les matemàtiques globalment,  es fa difícil pensar quan anem a comprar que mentre estem contant el que ens gastarem estem fent matemàtiques, ho pensem amb un context global,  és per això que cal també treballar les matemàtiques globalment i amb la quotidianitat, per exemple es poden aprofitar situacions funcionals, interessants i útils per treballar continguts matemàtics. Per exemple quan fem grups a la classe prenen criteris de classificació diferents, quan comparem o ordenem els llapis, quan passem la llista per saber qui ha vingut a l'escola i qui no. També utilitzem conceptes de mesura quan estem retallant papers, fent recorreguts perquè hi passin els cotxes, etc.

Tal com ens comenta Todolí “El principal objectiu de la matemàtica en l’etapa d’educació infantil, és ajudar als nens a estructurar el seu pensament i els continguts lògicomatemàtics que els serviran de mitjà per conèixer el seu entorn.”

Els aprenentatges matemàtics a l’educació infantil han d’anar encaminats, a les bases pels aprenentatges posteriors, però fent que els infants visquin les matemàtiques com una eina de pensament que els ajudi a formular-se preguntes, el relació el seu entorn i a respondre-les i a integrar-se en una societat en què aquestes juguen un paper molt important.

El treball en l’àmbit de les matemàtiques en aquestes edats ajuda els infants a comprendre, a ordenar la realitat (les característiques i les propietats dels objectes) i també a comprendre les relacions que s’estableixen entre els objectes (semblança, diferència, correspondència, inclusió, etc). Les matemàtiques es troben a la vida quotidiana i per tant els infants abans d’entrar al parvulari ja s’han trobat moltes situacions que han resolt gràcies els coneixements matemàtics, que tenien fins llavors. Per tant els infants no arriben a l’escola amb una caixa buida sinó que els seus coneixements dependran del medi més o menys ric on l’infant hagi viscut i de la possiblitat que se li hagi donat de buscar resposta els problemes que se li hagin plantejat i de la informació que hagi rebut en aquest sentit.

Què diu el currículum de les matemàtiques?

La matemàtica pren un paper fonamental com a eina per contribuir a la descoberta de l’entorn. En les primeres edats la matemàtica es fonamenta en les possibilitats que ofereix l’entorn i alhora n’afavoreix la descoberta al tocar, observar, comparar les característiques i propietats dels objectes, dels materials, dels elements, dels esdeveniments. Amb la matemàtica, l’infant avança en la descoberta sensorial, en les seves possibilitats perceptives i en l’establiment de relacions lògiques de l’entorn. 

La intervenció de les persones educadores ha d’afavorir aquest procés de maduració facilitant propostes que els permetin comparar, ordenar, agrupar des d’una manera global i intuïtiva per arribar amb l’alumnat del segon cicle a classificar de manera progressivament més complexa, a ordenar i a descobrir i completar patrons. Cal també tenir en compte que quantificar ajuda a conèixer, per això és important doncs intervenir proposant mesurar els objectes (mida, pes, capacitat...), situar-se en el temps, comptar i adquirir seguretat en el reconeixement de quantitats i domini de les modificacions que es poden fer amb nombres i operacions bàsiques. És important no perdre oportunitats de recollir dades sobre fets i esdeveniments quotidians i fer gràfiques, comparacions i interpretacions basades en les dades recollides.

També s’ha d’afavorir el coneixement de l’espai més proper i els desplaçaments que s’hi poden fer, així com el coneixement de les figures i de les formes bàsiques en l’entorn quotidià. Tot plegat ajuda a resoldre problemes i a trobar explicacions a les preguntes que ells mateixos es fan. La persona adulta utilitzarà el llenguatge verbal per anomenar amb precisió les petites descobertes, fent preguntes que desvetllin l’actitud investigadora dels infants i oferint ocasions per crear, exposar, discutir i representar les seves idees, d’aquesta forma facilitarà que l’alumnat s’apropiï

d’aquestes eines i posarà la base d’una educació matemàtica sòlida.

El desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran a l'etapa d'educació primàriaamb el desenvolupament de les competències bàsiques. De les 9 capacitats d’etapa d’educació infantil que es desprenen de la LOE, les que fan referència més directa al desenvolupament matemàtic són:

• Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
• Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels i diversos llenguatges
• Observar i explorar l’entorn immediat, natura, i físic amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment en activitats socials i culturals. 

Les capacitats que íntimament es troben relacionades amb el desenvolupament lògicomatemàtic són:

La capacitat d’establir relacions lògiques: el desenvolupament del raonament lògic no s’aconsegueix únicament quan es treballa una activitat de contingut lògic, sinó en tot moment en què una acció planteja un raonament. El desenvolupament permetrà a l’infant una sèrie d’èxits:

•  Interioritzar les accions en forma d’imatges mentals
•  Contrarestar i comparar esquemes mentals
•  Aplicar esquemes mentals al coneixement del món físic i social
•  Operar intuïtivament amb els coneixements construïts
•  Estructurar els elements treballats

La capacitat de representació: és una de les fites més grans que assoleixen els nens i nenes de 3-4 anys, l’habilitat per resenpresentar els seu coneixement del món, no només a través del llenguatge, sinó també de la dansa, del dibuix, etc. S’han de proposar experiències els alumnes que ampliïn i recolzen les seves habilitats per representar, per passar d’allò concret a allò més abstracte, d’allò simple a allò complex.

La capacitat de conèixer objectes i matèries i d’establir relacions quantitatives i qualitatives

•  Concepte de mesura i magnitud
•  Construcció de concepte nombre, està intñimament lligat amb la relació d’ordre i es començac a adquirir quan el nen s’inicia en la classificació o seriació.

La capacitat d’organitzar-se en l’espai i el temps: les nocions espacials fan referència als conceptes dins-fora, salt-sota..En aquesat etapa les nocions temporals es troben intímament lligades a les experiències diàries (rutines) és la manera com els nens i les nenes vans contruint les seves primeres nocions temporals. Conceptes com avui, demà, ara, després, etc.

Factors que intervenen 

Tal com diu Valois, hi ha una sèrie de factors que s’han de tenir en compte, ja que intervenen en la formació de les capacitats lògicomatemàtiques.

•       El saber: les matemàtiques per les seves característiques (abstracció, deducció, etc) si un saber que d’entrada pot semblar que no s’ajusta  ales capacitats dels nens i nenes de 3 a 6 anys, ja que el pensament a aquestes edats és intuïtiu. Però la seva actuació i interacció amb el medi l’ajuda al desplegament de les capacitats lògicomatemàtiques. Hem de tenir present que l’Infant a aquestes edats té com a punt de partida la pròpia experiència i la intuïció i el punt d’arribada és el símbol, per la qual cosa hem de treballar sobre la comprensió del concepte, les propietats i les relacions.
•       El context: el desenvolupament del nen/a està íntimament relacionat amb el medi que l’envolta i es va enriquint alhora que el manipula, el reconeix, el percep, etc. Dins del context  juga un paper important el docent, que cal que tingui un bon coneixement de la metodologia adient per ajudar als infants en aquesta interacció amb el context. Cal tenir present aspectes com: Realitzar preguntes adequades, conduint els infants a un diàleg en el que siguin ells mateixos capaços d’adonar-se de l’encert o error en qüestió, utilitzar models didàctics que afavoreixin la investigació, no representar ni simbolitzar fins que l’alumne no hagi entès el concepte i fomentar l’aplicació i transferència del que s’ha après a altres camps.
•       Els infants: els nens i les nenes han de fer les seves descobertes a partir de la seva interacció amb l’entorn, passant per les següents fases.

Ø  La intel·ligència sensoriomotora: l’Infant experimenta i interacciona amb l’entorn a través del seu cos i dels sentits (observa l’entorn, compara, associa,etc)

Ø  El pensament simbòlic: l’Infant ja és capaç de substituir un objecte o una acció per un símbol.

Ø  El pensament logicoconcret: aquest és el moment en que l’Infant s’adona que les coses poden canviar i no de deixar de ser les mateixes.

Organització de les matemàtiques per blocs

Segons  Bassedes, huguet i Solé, els grans blocs en què podem organitzar els continguts realtius al llenguatge matemàtic són els següents:

•  L’anàlisi de les propietats dels objectes i de les relacions que hi podem establir. Aquest bloc es refereix a la utilització de procediments de comparació, classificació  i ordenació. Aprenentatge de semblança i diferència i es comencen a conceptualitzar les formes, els colors, les propietats dels objectes.
• Quantificació: Els quantificadors bàscis (tot, res, cap, poc...) i la sèrie númerica. Aquesta última s’ha d’utilitzar en diferentes situacions en les quals estan implicades l’augment o la disminució de quantitats, comparació de conjunt d’objectes, etc.
• Resolució de problemes: Els infants han de posar en marxa procediments i estratègies de resolució de problemes; identificar les dades, buscar la millor estratègia per aquesta situació, utilització dels procediments més adequats.
• Mesura: nocions i conceptes de mesura (comparació de quantitats, exploració de la mida dels objectes...)  de l’espai (lluny, aprop, aquí i allà) i el temps (pel que fa  a la mesura del temps, com ara, ahir, avui, demà, abans, després.
• Representació de l’espai: Els nens i les nenes en aquestes edats ja comencen a identificar les formes geomètriques i a identificar-les en l’espai immediat.  

Bibliografia: 

BASSEDES, E. HUGUET, T. SOLÉ , I. Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. 3ed Barcelona: Graó, 2008.

 

BOHIGAS, J. Maria Antònia Canals. Mestra de mestres i directora de Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l’Escola. Educat, Revista de psicopedagogía, (2012) núm. 4

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. El desplegament del currículum i la programació al segon cicle de l’educació infantil. Extret de: http://www.xtec.cat/web/curriculum/infantil/curriculum [En línea] Generalitat de Catalunya, 2009.

TODOLÍ, D. Matemàtiques, jocs i art en educació Infantil, extret de: http://es.calameo.com/read/00097682800d04cad9005 [en línia] Gandia [Consulta 20 de Febrer de 2013] 

VALOIS, M. Formació de les capacitats relacionades amb el desenvolupament logicòmatemàtic. Fundació universitària Martí l'humà, 2009